byXuamper

Gat rumberu, de La Pegatina

2010-09-25T18:33:00.001+02:00

Aquesta nit actua a la plaça del Mercadal de Reus el grup de rumba catalana La Pegatina. El seu últim disc, Via Mandarina, es pot descarregar gratuïtament des del seu web i inclou cançons amb bon ritme com Miranda, Gat rumberu o L'encanteri.

Gat rumberu

I en una altra vida vaig ser estudiant

tirant tirant, i anar tirant!

Patada al cul, roba a la porta,

m'hauré d'espavilar!

Vaig voler salvar 100 vides

amb el casc de bomber,

però tot just en duia 4

i el foc se m'endugué.

Serà que no he nascut

per ser un heroi.. serà el destí,

serà la sort, ja no tinc solució!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!

Ni poeta ni estudiant,

ni pagès ni advocat!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!

Ni bomber ni conseller

de la Generalitat!

Tirant tirant i anar tirant..

Sóc incomformista o és

que em falta decisió..

he gastat sis vides i ara em queda

la pitjor.

Al carrer sempre s'hi està bé

quan no queda lloc on anar.

La rumba em dóna trambera

i ara no puc triar!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!

Ni poeta ni estudiant,

ni pagès ni advocat!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!

Ni bomber ni conseller

de la Generalitat!

Perquè sóc el gat, el gat rumberu

i em tiren monedes al sombrero.

Perquè sóc el gat, el gat disparat,

aquell que balla pel terrat!

Super Bon Noi, d'Els Amics de les Arts

2010-09-19T14:35:00.000+02:00

Ja som diumenge i, després de la cura de son, m'he posat a l'ordinador a enllestir un cartell per la jornada Catalunya Sense Armaris del proper 2 d'octubre a Reus. Com gairebé sempre, una miqueta de música per acompanyar.

Justament ahir a la nit van actuar a Tarragona Els Amics de les Arts, el grup revelació en l'últim any en el panorama musical català. No hi vaig assistir, tot i que m'hagués agradat però una altra vegada serà! Tot fa pensar que ben aviat!

Avui vull compartir una de les cançons del seu últim disc Bed&Breakfast. No és la meva preferida, però és simpaticona...

Super Bon Noi

M’he provat ja tantes malles i m’he disfressat de tot.

Es que ja no sé com fer-ho per ser el teu super-heroi.

Sense màgia ni poders, vull guanyar-te mica en mica,

Sempre qui acaba vencent és el que més pedra pica.

No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

He deixat de treballar

pagues dobles, feina estable,

per poder-me dedicar

a un propòsit més lloable.

I ser el jedi del carrer

el de les petites coses

el qui no fa un lleig a res

que aconsella però no imposa

Salvar el mòn cada matí,

ajudar a la gent que passa

- Senyor, no vagi per aqui!

- Senyora, això pesa massa!

Fer lluïr bé el català

que és una bona feinada

que s'han de fer bé les "es"

i les el·les geminades.

No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,

i ser el gendre que volen les sogres.

Superheroi, super cofoi,

d'arreglar immediatament

tot alló que no funciona

i no ser mai un d'aquells

que només se'n enrrecorda

de Santa Bàrbara quan trona.

Per la doble identitat,

amb un casco ja tirava.

Però acabava ensopegant perquè el vidre s’entelava.

Li vaig demanar a ma mare, una màscara de cuir.

Però la pell se m’irritava tan bon punt volia sortir.

També em vaig fe fer una capa perquè sempre vesteix més.

Però em van fer per desgracia el repunt a l’inrevés.

I amb els calçotets per fora, no em deixaven entrar enlloc….

I jo capficat rumiava:

potser t'ho has treballat poc.

No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,

i ser el gendre que volen les sogres.

Superheroi, super cofoi,

que sap que les bones accions son aquelles que perduren

i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa,

que de mes verdes en maduren.

No podré ser mai (x5), no podré ser mai el teu heroi.

Por, d'Els Pets

2010-09-16T23:33:00.002+02:00

Tot i que el nou disc d'Els Pets, Fràgil, conté algunes cançons que em criden l'atenció, avui vull recuperar-ne una de vella inclosa en el disc Sol i que fa ben poc vaig redescobrir a través d'una amiga al Facebook.

Por

Por de parlar,

de dir alguna cosa que

no et pugui agradar.

De deixar anar una altre mentida

a la teva mida.

Por de quedar,

deixar les paraules a qualsevol calaix

per no deprimir-te

al fer-te badallar,

saber que rumies

amb aquella mirada

que no se que m`amaga

Por de dormir

i que en despertar-me

tot hagi canviat,

sense recordar que ens fa viure plegats

com si fòssim extranys

sentint la rutina

arrosegant-nos per dintre.

Et veig....

el sol s`amaga entre els teus, cabells

em sents...

aixeques la mirada i en,

aquell precis instant tot es tant

plàcid i tan clar que em venen

ganes de cridar res no m`espantaaaaaa

res no m`espantaaaaaa

res no m`espannnnnnnn

res no m`espantaaaaaa

Por de tot,

sentir aquest pànic

tan sutil i tan boig,

de no ser capaç de somriure

quan dius que m`estimes.

L'Escola

2010-03-21T20:44:00.002+01:00

Editorial 163 - El Baluard

Aquest any 2010 l’escola Salvador Ninot de Sarral celebra el seu mig segle de vida. Ara fa cinquanta anys les actuals instal•lacions del carrer Targa vingueren a substituir les que hi havia a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de l’Estudi). Durant tots aquests anys han passat per les seves aules bona part dels sarralencs i sarralenques d’avui. Infants i joves que, durant tot aquest temps, han estat instruïts per centenars de mestres en les més diverses matèries.

Sens dubte, l’escola és, per un poble com el nostre, una de les principals institucions de la vila. En ella s’ensenya, s’educa i es transmeten valors. És una primera guia per al futur de l’infant i del jove. És un instrument per a la integració dels nouvinguts. I, més enllà de la transmissió de coneixements, l’escola és el lloc on es difon i es fomenta la identitat d’un poble.

Però tot plegat no seria possible sense la figura del docent. En els últims anys sembla que hagi perdut aquell respecte que tenia i no es valori la seva tasca. Ells són els qui ens ensenyen a escriure i a escoltar, a sumar i a compartir, a imaginar i a descobrir... són els qui ens motiven i ens incentiven per arribar a ser qui volem ser de grans.

Single, de Natasha Bedingfield

2010-02-11T20:42:00.005+01:00

Tot i que la meva cançó preferida de Natasha Bedingfield és Unwritten, molt coneguda per tots per l'anunci d'una coneguda marca de xampús i que compta amb un esplèndid videoclip, avui deixo constància d'una altra cançó, de Single.

En aquest cas no us traduiré la cançó, que és tota una declaració d'independència -com diu la mateixa-. Però, vaja, si en sabeu tant com jo, ja n'extraureu mínimament l'entrellat.

Single

Im not waitin' around for a man to save me

(Cos Im happy where I am)

Don't depend on a guy to validate me

I don't need to be anyone's baby

(Is that so hard to understand?)

No I don't need another half to make me whole

Make your move if you want doesn't mean I will or won't

I'm free to make my mind up you either got it or you don't

This is my current single status

My declaration of independence

There's no way I'm tradin' places

Right now a star's in the ascendant

I'm single

(Right now)

That's how I wanna be

I'm single

(Right now)

That's how I wanna be

Don't need to be on somebody's arm to look good

(I like who I am)

I'm not saying I don't wanna fall in love 'cos I would

I'm not gonna get hooked up just 'cos you say I should

(Can't romance on demand)

Im gonna wait so Im sorry if you misunderstood

Chorus

Everything in it's right time everything in it's right place

I know I'll settle down one day

But 'til then I like it this way. It's my way

Yes I like it this way

Make your move if you want doesn't mean I will or won't

I'm free to make my mind up you either got it or you don't

'Til then I'm single

Chorus

No t'enyoro, d'Els Pets (i versió de Manel)

2010-02-02T18:47:00.006+01:00

Sembla mentida com pot canviar una mateixa cançó depenent del grup que la canti, és clar, sempre i quan la reversioni al seu propi estil. Almenys és així amb el tema "No t'enyoro nena" d'Els Pets.

Aquesta tarda he escoltat de nou la versió que en feren els Manel a través de YouTube -llàstima que no estigui a Spotify- i no té res a veure amb la versió original dels de Constantí -m'agraden Els Pets, però en aquest cas...-.

Tot i això, la lletra és boníssima...

No t'enyoro

Aquesta cançó és per dir

Que no et trobo gens en falta

I quan me´n vaig a dormir

Amb la mà dreta ja em basta

Que si tinc els ulls humits

És que hi tinc una lleganya

I si no surto de nit

És perquè vaig curt de pasta.

Els amics que compartim tots t´enganyen

Sóc un home nou

Mai he estat millor

I no saps quant m´estalvio en trucades.

No t´enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir

Que si de res no en tinc ganes

No ets pas tu, sinó l´edat,

Que als trenta anys això ja passa,

Que l´anell que em vas donar

El guardo perquè el vull vendre

I la teva foto al llit

No he tingut pas temps de treure-la.

Els amics que compartim tots t´enganyen

Sóc un home nou

Mai he estat millor

I no saps quant m´estalvio en trucades.

No t´enyoro, nena.

Els amics que compartim tots t´enganyen

No estic deprimit

I si estic tan prim

És perquè ara em bec la llet descremada.

Escoltar la versió d'Els Pets a Spotify

Planificació municipal

2010-01-18T21:11:00.003+01:00

Editorial 162 - El Baluard

A les acaballes d’aquest 2009, l’Ajuntament de Sarral ha fet públics els primers resultats del procés de participació per a l’elaboració del POUM iniciat en el segon trimestre de l’any mitjançant una enquesta ciutadana individualitzada. L’experiència ha estat fructífera, tot i la baixa participació, ja que s’han pogut extreure una sèrie d’indicadors que fins ara la població no disposava i, a més, ha quedat un registre de consideracions o propostes realitzades per ciutadans anònims que hauria de tenir present el govern municipal a partir d’ara.

Però després dels resultats de l’enquesta, el procés previ resta encara obert perquè els ciutadans que ho desitgin puguin dir la seva, abans que el nou POUM comenci la seva tramitació, exposició pública i aprovació definitiva. Al tractar-se, aquesta, d’una planificació a llarg termini sempre és recomanable fer-hi una ullada per prevenir-nos de possibles maldecaps en la gestió de les pròpies finques. Almenys, així, ho van poder fer alguns ciutadans que es van atansar a l’estand de l’Ajuntament a la Fira, on s’exposaven els primers mapes en que es plasmaven els canvis respecte el POUM encara vigent.

L’aprovació d’aquest nou POUM suposarà per a la vila un nou horitzó per afrontar el possible creixement, ja que, per exemple, permetrà una futura transformació del polígon del Camí de Barberà, fent-lo més atractiu per a noves empreses i permetent que pugui esdevenir un nou pol d’atracció industrial a la comarca. A més, contemplarà altres aspectes positius com la planificació d’una variant per a la carretera de Cabra del Camp o canvis en la xarxa de carrers del centre històric. Però, bé, en cap cas no podem obviar que el nou pla pot provocar cert desacord en algun aspecte puntual i que s’haurà de mirar de corregir a través d’al·legacions, com gairebé sempre que es porta a revisió un pla d’aquestes característiques.

Ceràmiques Guzmán, de Manel, la meva cançó del 2009

2009-12-31T19:31:00.010+01:00

Ja fa setmanes o, fins i tot, mesos que volia deixar constància en aquest bloc de la meva fascinació que em genera un disc, Els millors professors europeus, de Manel. Crec que és un gran disc tot i que és d'aquells grups que o t'agraden o no t'agraden -ho dic pels comentaris que molts de vosaltres m'heu fet-.

Aquest és un disc esplèndid i Manel un grup que promet. Vaig tenir la sort de poder-los escoltar en directe a la Plaça del Rei de Tarragona, per la festa major de Santa Tecla 2009. Un fenomen comparable a l'aparició dels mallorquins Antònia Font (també amb nom de persona) i les seves lletres que dibuixaven mons estelars -recordeu Alegria?-.

En aquest cas, les lletres parlen de relacions humanes, sobretot; de situacions que planteja la vida; de timidesa... amb un bon toc d'humor i de veritat. Són cançons, la majoria, tranquil·les, però amb bones melodies -amb estil folk- que lliguen molt bé amb les respectives lletres.

Però si jo hagués de triar una sola cançó del disc em quedaria, sens dubte, amb Ceràmiques Guzmán. La seva lletra, el seu clarinet i la situació que et dibuixa em fan decantar clarament cap aquest tema. Planteja un moment sensual, descriu l'escena d'un amor a primera vista, la fascinació d'un noi vers una noia al trobar-se per primera vegada... A mi m'encanta! I qui no ha viscut un moment d'aquests?

Aquí teniu la lletra, és curta, només ocupa la primera meitat del tema. En la segona meitat, hi domina la melodia del clarinet, que no té tampoc cap desmèrit. A través de l'Spotify -l'aplicació estrella d'aquest 2009- podeu escoltar aquesta cançó i tot el primer disc de Manel.

Ceràmiques Guzmán

No esperava una noia tan bonica

darrere d'aquest taulell.

El teu estil em fascina.

On has estat tot aquest temps?

Aprofitaré, ara que et gires,

per donar gràcies al Cel,

i per passar-te revista,

dels talons fins els cabells.

No t'espantis però, ara, voldria dir-te

que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tot teu.

Vull sentir-te explicar la teva vida,

els teus somnis i els teus grans secrets.

I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures

i emboliques el paquet

i les teves mans, expertes,

l'adornen amb un llacet.

I congelo el moment quan les nostres mans es creuen

a l'intercanviar el bitllet,

però els teus ulls estan nerviosos,

has d'atendre altres clients.

Però, si dubtes, podries atrevir-te

a sortir amb mi per fer un cigarret.

Per si penses que podria servir-te

jo m'esperaré per aquí encara algun temps.

Alguns videoclips de Manel

Un desig. Un any 10!

2009-12-31T17:55:00.004+01:00

Ja només falten unes 5 hores per a dir adéu al 2009, un any amb coses bones (o alegres) i coses dolentes (o tristes), com tots els anys. Però carregat, de ben segur, de noves experiències personals que, d'alguna manera o una altra, ens acaben marcant i enriquint com a persones dia rere dia. Jo, almenys, ho crec així i així crec que ha de ser. Cal trobar les parts positives de tot plegat i cal sentir-se viu. Potser, per això, acabo l'any amb una sensació grata i encarant el nou any amb positivisme, i amb el convenciment encara més fort que la vida és per viure-la!

UN DESIG. UN ANY 10 PER A TOTS!

[A la meva iaia Carme, que ens va dir adéu l'abril passat.]

Impulsem un gir!

2009-11-10T13:51:00.001+01:00

Editorial 161 - El Baluard

Actualment ens trobem en un moment de desencís general en relació a la política. Cada vegada més existeix el convenciment que els polítics van per un costat i la ciutadania per un altre. Els casos de corrupció, la sentència de l’Estatut que no acaba d’arribar, la crisi econòmica... tot suma i el sentiment de desafecció sembla que no pari de créixer.

Sembla que no hi hagi solució, que ens hàgim d’afligir al què ens vingui, “quin remei!”. Però no és així, no ha de ser així! Comencen a sorgir veus i moviments que defugen aquest estat de pessimisme o de resignació. Perquè, finalment, és la iniciativa privada i els propis ciutadans qui, en moments com aquests, són els qui acaben forçant un canvi de rumb i tiren endavant un país. I és, en aquest moment, quan necessitem aquest gir.

És per això que es parla d’involucrar més al ciutadà en la política o fer que els polítics deixin de viure dins la seva bombolla. Ara sembla que, per fi, ja s’han decidit a crear una llei electoral catalana pròpia, però just abans de començar els treballs de la seva redacció ja ningú confia que la reforma serveixi per millorar-la, descartant de bon principi mesures positives com les llistes obertes, que afavoririen la participació.

La consulta popular per a la independència realitzada el 13 de setembre a Arenys de Munt i que ha desencadenat en la convocatòria creixent de noves consultes arreu del país (també a la nostra comarca: Montblanc, l’Espluga, Blancafort...) és un bon exemple de tot plegat. La societat civil comença a veure que una Catalunya independent pot ser un bon remei a la situació actual i està forçant als mateixos partits polítics a posicionar-se al respecte. I, posats a dir, per què a Sarral no ens sumem a aquesta iniciativa i organitzem una consulta?

Mediatisme sarralenc

2009-09-22T18:42:00.003+02:00

Editorial 160 - El Baluard

Aquest estiu Sarral va esdevenir per un dia l’epicentre de la informació esportiva de Catalunya i de la resta de l’Estat. Fou amb l’acte de nomenament de Joan Laporta, actual president del F.C. Barcelona, com a Fill Adoptiu de la Vila. La visita de Laporta va venir acompanyada d’un gran desplegament de mitjans mai vist a la població: fins a set càmeres de televisió es van plantar davant del nostre ajuntament amb l’objectiu de poder capturar declaracions sobre els possibles nous fitxatges del club i, en segon terme, gravar imatges sobre l’esdeveniment. Tot i això, fou un bon regal per Sarral: el nom de la població aparegué en tots els mitjans nacionals i, també, estatals, a més d’altres comunitats com Madrid, Galícia o Euskadi, per exemple.

Segons un estudi quantitatiu de l’empresa AccesoGroup, encarregat pel Consistori, la presència de Sarral en les informacions [part de la notícia en què es parla exclusivament de Sarral i no pas de les declaracions] tingué una audiència total de 7.743.000 espectadors en televisió i de 8.587.000 lectors en premsa escrita, amb una valoració econòmica conjunta de 133.488 euros.

Però aquest no fou l’únic capítol televisiu sarralenc. El passat 2 de setembre, TV3 va emetre una edició del seu programa ”Fent país!” dedicat a Sarral. Era un reportatge de 30 minuts conduït per un tal Llucià Ferrer, el qual es dedicà, d’una manera gens afortunada i, per molts, considerada burlesca –i ofenosa en alguns moments-, a fer un retrat particular del poble. Sens dubte, un reportatge poc agraït per una televisió que diu ser la televisió del país i que dedica poc temps al que a Barcelona anomenen “territori”.

Justament, aquest setembre es posa en marxa TAC 12, la primera televisió pública del Camp de Tarragona. Tot i que és tracta d’una televisió que depèn de 7 ajuntaments (entre els quals hi trobem els de Tarragona, Valls i Montblanc), desitgem que mostrin –i, si pot ser, amb encert- la realitat de les tres comarques a què ha de donar cobertura.

Visita al Zoo de Barcelona

2009-08-31T20:26:00.004+02:00

Aquest passat diumenge vaig visitar el Zoo de Barcelona amb una bona amiga. Ja feia molts mesos que no posava els peus a la capital catalana i aquesta era una bona excusa per tornar-hi, tenint en compte que mai havia visitat cap instal·lació d'aquest tipus i dimensions (sí havia visitat l'Aquarium de Barcelona i de Donosti).

L'anècdota més graciosa la va posar un macaca silenus (macaco de cua de lleó) -diria que era d'aquesta espècie, buscant fotos per Internet-. Just arribàvem a la "gàbia" en qüestió quan tot just surt de dins del cau un individu d'aquests. Era, físicament i en diferència, el més gran dels que rondaven per allà. Potser n'era el líder o el mascle dominant, a jutjar pels fets ocorreguts.

El macaco se'ns va plantar davant, es va posar a darrera d'una col·lega seva -o un col·lega... per què no? Vaja! És igual!- El més graciós va ser quan li va aixecar la cua, li va treure unes boletes de merda del forat que ja sabeu... i tot decidit se la tira! Tots els que estàvem allà ens vam quedar amb la boca oberta! Dit i fet! Vist i no vist! hahaha! Un polvet d'uns quants segons amb higiene prèvia!

És que l'element li feia nosa la cacona i, és clar, vosaltres no faríeu el mateix? hahaha

Quin fart de riure!

"Mossos: parlem clar", per Carod-Rovira

2009-03-31T20:25:00.004+02:00

Article publicat a l'Avui el 29/3/2009

"Sí, parlem clar. La polèmica que estem vivint aquests dies sobre els Mossos d'Esquadra no és proporcional als fets ocorreguts.

Quins són els fets? Una càrrega policial que provoca alguns ferits lleus, només lleus. Entre ells, per cert, la majoria Mossos. També, lamentablement, alguns fotògrafs i alguns estudiants, entre els quals, alguns amb estris tan exòtics en un universitari com un martell. Però res que no passi a qualsevol democràcia europea, com hem vist recentment en el context escandinau. El dret de manifestació és legítim, com n'és també el dels professors universitaris a treballar a la seva facultat i el dels estudiants a assistir a classe.

L'endemà, els Mossos viuen una situació de gran tensió, en aquest cas a la plaça Sant Jaume, els ruixen de pintura, però ells no s'hi tornen, no hi responen amb una càrrega defensiva i de manteniment del respecte institucional a l'edifici de la Generalitat. No he vist mai un guàrdia civil, un gendarme o un membre dels carrabinieri empastifat amb pintura rosa. Malgrat això, l'assetjament polític i mediàtic contra els Mossos no s'atura.

I la façana del Palau de la Generalitat, símbol de l'autogovern nacional des de fa 600 anys, és tacada també de pintura rosa, episodi impensable en la seu de cap altre govern europeu. Algú s'imagina un fet similar a la Moncloa, la Zarzuela, el Quai d'Orsay, Matignon o Dowing Street? Pocs dies després resulta que la policia de la Generalitat detenen dos alts comandaments d'un cos policial estatal, sobre el qual pesen imputacions judicials de presumptes delictes força greus i no passa res. Ni un minut de polèmica, cap reacció, com si això fos el més normal del món.

Per arrodonir el despropòsit, hi ha qui compara l'actuació dels Mossos amb el franquisme, amb un grau de demagògia inacceptable que només serveix per banalitzar una de les dictadures més salvatges del segle XX. Els que vam tastar els mètodes policials del franquisme sabem de què parlem. S'hauria de ser molt més curós a l'hora de fer determinades analogies. Ni es comportava igual la policia del moment ni tampoc els que ens manifestàvem contra el règim. N'hi hauria prou que tornessin els grisos, tan sols un parell de dies, per veure'n la diferència. Ahir i avui, els joves han de ser imaginatius, transgressors i agosarats, però mai violents.

Darrera la polèmica sobre els Mossos hi ha molts factors, des del provincianisme acomplexat i la manca d'autoestima d'una part de la nostra societat, fins a la bel·ligerància constant d'aquells que usen qualsevol excusa per erosionar l'autogovern de Catalunya i atacar els avenços clars que anem fent en aquest camp. L'àmbit de la seguretat és, justament, aquell on més clarament es veu que Catalunya té espais emblemàtics de poder polític nacional i això irrita tots aquells que hi estan en contra. Els errors que s'hagin pogut cometre en la dissolució de la manifestació caldrà esmenar-los, naturalment que sí, però l'esmena no pot ser a la totalitat. Parlem clar: el cos dels Mossos d'Esquadra és exemplar com a policia moderna, educada en valors democràtics i mètodes preventius, al servei del poble català i les seves institucions. Només cal girar els ulls a l'entorn policial europeu més immediat per adonar-se de certes diferències. Potser això és el que molesta: que Catalunya tingui policia pròpia i que ja compti, en les seves competències, entre les millors policies del món."

Utilitza'l amb imaginació!

2009-01-20T21:14:00.004+01:00

Aquí us presento una joia de la publicitat que m'he trobat ara mateix mentre navegava...

Això és fotografia!

2009-01-17T10:38:00.003+01:00

Aquest matí he rebut un correu del Carles informant-me de la renovació del seu web. Li ha quedat genial i, per tant, us convido a entrar-hi. Les fotografies són magnífiques!

Carles Balsells Olivé

(fotògraf)

http://www.carlesbalsells.com

BonAny9!

2009-01-08T21:26:00.002+01:00

Em sembla que tenia el bloc una mica oblidat... Aquí us passo la meva felicitació d'enguany -una coseta senzilla aquesta vegada-. La vaig enviar per Reis i, és clar, ja no vaig felicitar les festes... Val més tard que mai, no?

Down on my kness - Ayo

2008-11-29T23:55:00.003+01:00

M'encanta aquesta cançó i també la volia compartir amb vosaltres. Es titula Down on my kness i la canta Ayo:

http://es.youtube.com/watch?v=NZOJsIlAgpE&e

Crida - Miquel Abras

2008-11-24T01:12:00.005+01:00

Fa unes hores que acabo de descobrir per casualitat, fent zàpping a 105tv, a Miquel Abras, un cantant de rock gironí. Abras ha tret al mercat aquest 2008 el seu segon disc: "M'agradaria sentir el que tu sents".

He sentit la seva cançó "Amb tu sóc jo" i m'ha cridat l'atenció. Buscant més informació per Internet m'he topat amb el seu segon single, "Crida", amb el qual podria sentir-me identificat i ser la meva banda sonora del moment:

Crida
Si tens la sensació
de que no vius
la vida que voldries tenir
i no has arribat ni a la meitat
dels objectius desitjats

Quan la pressió i la por
et convencin que ja estàs acabat
no et deixis que et trepitgin els fantasmes del passat

no vulguis ser un més
per mi tu ets especial
recorda
ningú ha dit que això fos fàcil
ningú ho ha dit
però abans de pensar

crida
crida ben fort
fins que tothom et senti
fins que la por se’n vagi del teu cos
crida ben fort
uo uo uo uo
crida ben fort
uo uo uo uo

dius que avui t’han sentit plorar
els teus fills quan sorties de casa
quan creies que ningú et mirava

no vulguis ser un mes
per mi tu ets especial
recorda ningú ha dit que això fos fàcil
ningú ho ha dit
però abans de pensar

crida
crida ben fort
fins que tothom et senti
fins que la por se’n vagi del teu cos
crida ben fort
uo uo uo uo
crida ben fort
uo uo uo uo

Mil espurnes de color alegren al cel
aquesta nit, aquesta nit
el mar reflexa un exercit d’estrelles
rodejant la lluna plena

crida…
crida ben fort
fins que tothom et senti
fins que la por se’n vagi del teu cos
crida ben fort
uo uo uo uo
crida ben fort
uo uo uo uo

Advice for young mothers to be - The Veils

2008-11-23T19:31:00.004+01:00

És hora de canviar, renovar-se o morir, pensar més en un mateix, saber dir no, posar seny, tocar de peus a terra, ordenar el cervell... i mirar endavant!

La vida és bonica (però complicada) - Els Pets

2008-11-22T18:01:00.006+01:00

Després d'unes hores en silenci, des del matí, i reflexiu sobre els cops que ens dóna la vida, m'ha vingut al cap el títol d'una cançó d'Els Pets: "La vida és bonica (però complicada)".

Jo també sóc antinuclear!

2008-11-17T22:28:00.003+01:00

"L’energia nuclear és incompatible amb un model energètic sostenible ja que no compleix cap de les seves premisses: no és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment acceptable.

De fet, l’energia nuclear ha demostrat ser un fracàs econòmic, tecnològic, mediambiental i social, que ha causat ja greus problemes a la salut pública i al medi ambient: accidents nuclears, generació de residus radioactius impossibles d’eliminar i, a més, contribueix a la proliferació d’armes nuclears.

Abandonar l’energia nuclear és exclusivament una qüestió de voluntat política, perquè no hi ha cap problema tècnic, energètic o econòmic que ho impedeixi, i és l’acció més desitjable des del punt de vista de la seguretat i de la protecció del medi ambient i la salut.

[...]

El PSOE va guanyar les passades eleccions generals fent ús d’una sèrie de promeses, com la de tancar les centrals nuclears de forma progressiva i substituir-les per “energies netes, segures i menys costoses”, com diu el seu programa electoral.

Per tot això, demano al Govern que posi en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, començant immediatament per Garoña, la més vella i perillosa, i que prengui les mesures necessàries per fer possible un sistema energètic sostenible, basat al 100% en les energies renovables i en l’estalvi i l’eficiència energètica."

Deu motius per ser antinuclear

Uneix-te a la campanya de Greenpeace i Ecologistes en acció, jo ja ho he fet: www.yosoyantinuclear.org.

La crua realitat...

2008-11-17T22:05:00.004+01:00

Malauradament la situació dels homosexuals avui dia encara és penosa en la major part del món. Per aquest motiu Amnistia Internacional dedica part dels seus esforços a conscienciar i millorar la situació de gais, lesbianes i transsexuals en el món.

Aquest anunci, distribuït a través de la xarxa de YouTube, ens mostra una de les negres realitats que encara es viuen actualment i que podem trobar-nos més aprop del que ens pensem:

El perquè de la crisi: la Teoria Ninja

2008-11-10T19:52:00.004+01:00

Aquest matí m'han passat aquest vídeo del Youtube. És una entrevista del Buenafuente a un "gurú campechano" que ens explica d'una manera clara i amena el perquè de la crisi economico-financera que estem començant a patir.

Els efectes del temporal de vent a Sarral també van ser importants!

2008-11-05T18:37:00.000+01:00

De pedra és com m'he quedat aquest matí quan he vist una fotografia dels efectes del temporal de vent que ha afectat les nostres comarques la matinada de l'1 al 2 de novembre, més concretament del meu poble. Ha estat justament la Montse, una companya de feina, qui m'ha alertat mentre estava revisant les notícies al web de l'ACN. Sarral era notícia: Les comarques interiors del Camp de Tarragona avaluen els danys pel temporal lluny de tornar a la normalitat. La fotografia en qüestió, que acompanyava l'article, era sobre l'estat d'un magatzem dels afores de Sarral, en estat completament ruïnós -ja ho podeu veure a la fotografia-.

Jo ja sabia que ha Sarral el vent hi havia fet mal. Parlant per telèfon el diumenge a la nit amb la Isabel, ella m'ho va comentar. La seva família havia estat afectada, i justament la foto que avui veia era la del seu magatzem. Tot i que m'havia advertit del mal que havia fet el tornado, avui m'he quedat igualment sorprès de la força en que debia agafar el vent a la zona per fer tant de mal! Altres edificis i conreus es van veure afectats! Fins i tot el cementiri, que en el dia dels Difunts ja no va obrir portes!

Segons declaracions de l'alcalde de la vila a l'ACN, els danys ocasionats pel temporal ascendeixen fins a un milió d'euros.

La Conca de Barberà no vivia quelcom similar des dels anys noranta, quan un petit tornado va assolar una granja a l'Espluga de Francolí, uns fets que van passar de dia i varen arribar a ser gravats en vídeo.

Com em va dir la mateixa Isabel diumenge a la nit, ja tenim notícia i foto per la portada del proper número d'El Baluard!

Trobareu la notícia sencera a TINET.cat.

Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum.

2008-11-04T21:40:00.000+01:00

Definitivament avui, 4 de novembre de 2008, em digno a presentar-vos el meu nou bloc. Feia temps que en tenia ganes i des de fa unes setmanes, després d'un canvi important en la meva vida, m'he decidit. Porto ja un grapat de dies amb la capçalera, els afegitons i tot plegat acabats, però fins aquest moment no he trobat una estona de relax per escriure les primeres paraules.

A partir d'ara, aquest serà el meu espai personal on penjar tota aquella informació o material, personal o d'altres, que, d'alguna manera o altra, em motivi. Vaja, res de diferent que els altres blocs! Això sí, amb el meu punt de vista personal! Que els callats també tenim opinions i visions de les coses!

Com diu la cançó...

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.