dimarts, 2 de febrer del 2010

No t'enyoro, d'Els Pets (i versió de Manel)

Sembla mentida com pot canviar una mateixa cançó depenent del grup que la canti, és clar, sempre i quan la reversioni al seu propi estil. Almenys és així amb el tema "No t'enyoro nena" d'Els Pets.

Aquesta tarda he escoltat de nou la versió que en feren els Manel a través de YouTube -llàstima que no estigui a Spotify- i no té res a veure amb la versió original dels de Constantí -m'agraden Els Pets, però en aquest cas...-.

Tot i això, la lletra és boníssima...

No t'enyoro
Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me´n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.
Aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l´edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.
Els amics que compartim tots t´enganyen
No estic deprimit
I si estic tan prim
És perquè ara em bec la llet descremada.


dilluns, 18 de gener del 2010

Planificació municipal

Editorial 162 - El Baluard

A les acaballes d’aquest 2009, l’Ajuntament de Sarral ha fet públics els primers resultats del procés de participació per a l’elaboració del POUM iniciat en el segon trimestre de l’any mitjançant una enquesta ciutadana individualitzada. L’experiència ha estat fructífera, tot i la baixa participació, ja que s’han pogut extreure una sèrie d’indicadors que fins ara la població no disposava i, a més, ha quedat un registre de consideracions o propostes realitzades per ciutadans anònims que hauria de tenir present el govern municipal a partir d’ara.

Però després dels resultats de l’enquesta, el procés previ resta encara obert perquè els ciutadans que ho desitgin puguin dir la seva, abans que el nou POUM comenci la seva tramitació, exposició pública i aprovació definitiva. Al tractar-se, aquesta, d’una planificació a llarg termini sempre és recomanable fer-hi una ullada per prevenir-nos de possibles maldecaps en la gestió de les pròpies finques. Almenys, així, ho van poder fer alguns ciutadans que es van atansar a l’estand de l’Ajuntament a la Fira, on s’exposaven els primers mapes en que es plasmaven els canvis respecte el POUM encara vigent.

L’aprovació d’aquest nou POUM suposarà per a la vila un nou horitzó per afrontar el possible creixement, ja que, per exemple, permetrà una futura transformació del polígon del Camí de Barberà, fent-lo més atractiu per a noves empreses i permetent que pugui esdevenir un nou pol d’atracció industrial a la comarca. A més, contemplarà altres aspectes positius com la planificació d’una variant per a la carretera de Cabra del Camp o canvis en la xarxa de carrers del centre històric. Però, bé, en cap cas no podem obviar que el nou pla pot provocar cert desacord en algun aspecte puntual i que s’haurà de mirar de corregir a través d’al·legacions, com gairebé sempre que es porta a revisió un pla d’aquestes característiques.


dijous, 31 de desembre del 2009

Ceràmiques Guzmán, de Manel, la meva cançó del 2009

Ja fa setmanes o, fins i tot, mesos que volia deixar constància en aquest bloc de la meva fascinació que em genera un disc, Els millors professors europeus, de Manel. Crec que és un gran disc tot i que és d'aquells grups que o t'agraden o no t'agraden -ho dic pels comentaris que molts de vosaltres m'heu fet-.


Aquest és un disc esplèndid i Manel un grup que promet. Vaig tenir la sort de poder-los escoltar en directe a la Plaça del Rei de Tarragona, per la festa major de Santa Tecla 2009. Un fenomen comparable a l'aparició dels mallorquins Antònia Font (també amb nom de persona) i les seves lletres que dibuixaven mons estelars -recordeu Alegria?-.


En aquest cas, les lletres parlen de relacions humanes, sobretot; de situacions que planteja la vida; de timidesa... amb un bon toc d'humor i de veritat. Són cançons, la majoria, tranquil·les, però amb bones melodies -amb estil folk- que lliguen molt bé amb les respectives lletres.

Però si jo hagués de triar una sola cançó del disc em quedaria, sens dubte, amb Ceràmiques Guzmán. La seva lletra, el seu clarinet i la situació que et dibuixa em fan decantar clarament cap aquest tema. Planteja un moment sensual, descriu l'escena d'un amor a primera vista, la fascinació d'un noi vers una noia al trobar-se per primera vegada... A mi m'encanta! I qui no ha viscut un moment d'aquests?


Aquí teniu la lletra, és curta, només ocupa la primera meitat del tema. En la segona meitat, hi domina la melodia del clarinet, que no té tampoc cap desmèrit. A través de l'Spotify -l'aplicació estrella d'aquest 2009- podeu escoltar aquesta cançó i tot el primer disc de Manel.


Ceràmiques Guzmán

No esperava una noia tan bonica
darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
per donar gràcies al Cel,
i per passar-te revista,
dels talons fins els cabells.

No t'espantis però, ara, voldria dir-te
que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
els teus somnis i els teus grans secrets.

I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures
i emboliques el paquet
i les teves mans, expertes,
l'adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen
a l'intercanviar el bitllet,
però els teus ulls estan nerviosos,
has d'atendre altres clients.

Però, si dubtes, podries atrevir-te
a sortir amb mi per fer un cigarret.
Per si penses que podria servir-te
jo m'esperaré per aquí encara algun temps.


Alguns videoclips de Manel


Un desig. Un any 10!

Ja només falten unes 5 hores per a dir adéu al 2009, un any amb coses bones (o alegres) i coses dolentes (o tristes), com tots els anys. Però carregat, de ben segur, de noves experiències personals que, d'alguna manera o una altra, ens acaben marcant i enriquint com a persones dia rere dia. Jo, almenys, ho crec així i així crec que ha de ser. Cal trobar les parts positives de tot plegat i cal sentir-se viu. Potser, per això, acabo l'any amb una sensació grata i encarant el nou any amb positivisme, i amb el convenciment encara més fort que la vida és per viure-la!

UN DESIG. UN ANY 10 PER A TOTS!


[A la meva iaia Carme, que ens va dir adéu l'abril passat.]

dimarts, 10 de novembre del 2009

Impulsem un gir!

Editorial 161 - El Baluard

Actualment ens trobem en un moment de desencís general en relació a la política. Cada vegada més existeix el convenciment que els polítics van per un costat i la ciutadania per un altre. Els casos de corrupció, la sentència de l’Estatut que no acaba d’arribar, la crisi econòmica... tot suma i el sentiment de desafecció sembla que no pari de créixer.

Sembla que no hi hagi solució, que ens hàgim d’afligir al què ens vingui, “quin remei!”. Però no és així, no ha de ser així! Comencen a sorgir veus i moviments que defugen aquest estat de pessimisme o de resignació. Perquè, finalment, és la iniciativa privada i els propis ciutadans qui, en moments com aquests, són els qui acaben forçant un canvi de rumb i tiren endavant un país. I és, en aquest moment, quan necessitem aquest gir.

És per això que es parla d’involucrar més al ciutadà en la política o fer que els polítics deixin de viure dins la seva bombolla. Ara sembla que, per fi, ja s’han decidit a crear una llei electoral catalana pròpia, però just abans de començar els treballs de la seva redacció ja ningú confia que la reforma serveixi per millorar-la, descartant de bon principi mesures positives com les llistes obertes, que afavoririen la participació.

La consulta popular per a la independència realitzada el 13 de setembre a Arenys de Munt i que ha desencadenat en la convocatòria creixent de noves consultes arreu del país (també a la nostra comarca: Montblanc, l’Espluga, Blancafort...) és un bon exemple de tot plegat. La societat civil comença a veure que una Catalunya independent pot ser un bon remei a la situació actual i està forçant als mateixos partits polítics a posicionar-se al respecte. I, posats a dir, per què a Sarral no ens sumem a aquesta iniciativa i organitzem una consulta?