dissabte, 25 de setembre del 2010

Gat rumberu, de La Pegatina

Aquesta nit actua a la plaça del Mercadal de Reus el grup de rumba catalana La Pegatina. El seu últim disc, Via Mandarina, es pot descarregar gratuïtament des del seu web i inclou cançons amb bon ritme com Miranda, Gat rumberu o L'encanteri.


Gat rumberu
I en una altra vida vaig ser estudiant
tirant tirant, i anar tirant!
Patada al cul, roba a la porta,
m'hauré d'espavilar!
Vaig voler salvar 100 vides
amb el casc de bomber,
però tot just en duia 4
i el foc se m'endugué.
Serà que no he nascut
per ser un heroi.. serà el destí,
serà la sort, ja no tinc solució!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!
Ni poeta ni estudiant,
ni pagès ni advocat!
Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!
Ni bomber ni conseller
de la Generalitat!

Tirant tirant i anar tirant..
Tirant tirant i anar tirant..
Tirant tirant i anar tirant..
Tirant tirant i anar tirant..

Sóc incomformista o és
que em falta decisió..
he gastat sis vides i ara em queda
la pitjor.
Al carrer sempre s'hi està bé
quan no queda lloc on anar.
La rumba em dóna trambera
i ara no puc triar!

Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!
Ni poeta ni estudiant,
ni pagès ni advocat!
Perquè sóc el gaaaat.. el gat rumberuuu!
Ni bomber ni conseller
de la Generalitat!

Perquè sóc el gat, el gat rumberu
i em tiren monedes al sombrero.
Perquè sóc el gat, el gat disparat,
aquell que balla pel terrat!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Super Bon Noi, d'Els Amics de les Arts

Ja som diumenge i, després de la cura de son, m'he posat a l'ordinador a enllestir un cartell per la jornada Catalunya Sense Armaris del proper 2 d'octubre a Reus. Com gairebé sempre, una miqueta de música per acompanyar.


Justament ahir a la nit van actuar a Tarragona Els Amics de les Arts, el grup revelació en l'últim any en el panorama musical català. No hi vaig assistir, tot i que m'hagués agradat però una altra vegada serà! Tot fa pensar que ben aviat!

Avui vull compartir una de les cançons del seu últim disc Bed&Breakfast. No és la meva preferida, però és simpaticona...


Super Bon Noi
M’he provat ja tantes malles i m’he disfressat de tot.
Es que ja no sé com fer-ho per ser el teu super-heroi.
Sense màgia ni poders, vull guanyar-te mica en mica,
Sempre qui acaba vencent és el que més pedra pica.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable,
per poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el jedi del carrer
el de les petites coses
el qui no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa

Salvar el mòn cada matí,
ajudar a la gent que passa
- Senyor, no vagi per aqui!
- Senyora, això pesa massa!
Fer lluïr bé el català
que és una bona feinada
que s'han de fer bé les "es"
i les el·les geminades.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
d'arreglar immediatament
tot alló que no funciona
i no ser mai un d'aquells
que només se'n enrrecorda
de Santa Bàrbara quan trona.

Per la doble identitat,
amb un casco ja tirava.
Però acabava ensopegant perquè el vidre s’entelava.
Li vaig demanar a ma mare, una màscara de cuir.
Però la pell se m’irritava tan bon punt volia sortir.
També em vaig fe fer una capa perquè sempre vesteix més.
Però em van fer per desgracia el repunt a l’inrevés.
I amb els calçotets per fora, no em deixaven entrar enlloc….
I jo capficat rumiava:
potser t'ho has treballat poc.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
que sap que les bones accions son aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa,
que de mes verdes en maduren.

No podré ser mai (x5), no podré ser mai el teu heroi.

dijous, 16 de setembre del 2010

Por, d'Els Pets

Tot i que el nou disc d'Els Pets, Fràgil, conté algunes cançons que em criden l'atenció, avui vull recuperar-ne una de vella inclosa en el disc Sol i que fa ben poc vaig redescobrir a través d'una amiga al Facebook.

Por
Por de parlar,
de dir alguna cosa que
no et pugui agradar.
De deixar anar una altre mentida
a la teva mida.

Por de quedar,
deixar les paraules a qualsevol calaix
per no deprimir-te
al fer-te badallar,
saber que rumies
amb aquella mirada
que no se que m`amaga

Por de dormir
i que en despertar-me
tot hagi canviat,
sense recordar que ens fa viure plegats
com si fòssim extranys
sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre.

Et veig....
el sol s`amaga entre els teus, cabells
em sents...
aixeques la mirada i en,
aquell precis instant tot es tant
plàcid i tan clar que em venen
ganes de cridar res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espannnnnnnn
res no m`espantaaaaaa

Por de tot,
sentir aquest pànic
tan sutil i tan boig,
de no ser capaç de somriure
quan dius que m`estimes.

diumenge, 21 de març del 2010

L'Escola

Editorial 163 - El Baluard

Aquest any 2010 l’escola Salvador Ninot de Sarral celebra el seu mig segle de vida. Ara fa cinquanta anys les actuals instal•lacions del carrer Targa vingueren a substituir les que hi havia a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de l’Estudi). Durant tots aquests anys han passat per les seves aules bona part dels sarralencs i sarralenques d’avui. Infants i joves que, durant tot aquest temps, han estat instruïts per centenars de mestres en les més diverses matèries.

Sens dubte, l’escola és, per un poble com el nostre, una de les principals institucions de la vila. En ella s’ensenya, s’educa i es transmeten valors. És una primera guia per al futur de l’infant i del jove. És un instrument per a la integració dels nouvinguts. I, més enllà de la transmissió de coneixements, l’escola és el lloc on es difon i es fomenta la identitat d’un poble.

Però tot plegat no seria possible sense la figura del docent. En els últims anys sembla que hagi perdut aquell respecte que tenia i no es valori la seva tasca. Ells són els qui ens ensenyen a escriure i a escoltar, a sumar i a compartir, a imaginar i a descobrir... són els qui ens motiven i ens incentiven per arribar a ser qui volem ser de grans.

dijous, 11 de febrer del 2010

Single, de Natasha Bedingfield

Tot i que la meva cançó preferida de Natasha Bedingfield és Unwritten, molt coneguda per tots per l'anunci d'una coneguda marca de xampús i que compta amb un esplèndid videoclip, avui deixo constància d'una altra cançó, de Single.

En aquest cas no us traduiré la cançó, que és tota una declaració d'independència -com diu la mateixa-. Però, vaja, si en sabeu tant com jo, ja n'extraureu mínimament l'entrellat.


Single
Im not waitin' around for a man to save me
(Cos Im happy where I am)
Don't depend on a guy to validate me

I don't need to be anyone's baby
(Is that so hard to understand?)
No I don't need another half to make me whole

Make your move if you want doesn't mean I will or won't
I'm free to make my mind up you either got it or you don't

This is my current single status
My declaration of independence
There's no way I'm tradin' places
Right now a star's in the ascendant

I'm single
(Right now)
That's how I wanna be
I'm single
(Right now)
That's how I wanna be

Don't need to be on somebody's arm to look good
(I like who I am)
I'm not saying I don't wanna fall in love 'cos I would
I'm not gonna get hooked up just 'cos you say I should
(Can't romance on demand)
Im gonna wait so Im sorry if you misunderstood

Chorus

Everything in it's right time everything in it's right place
I know I'll settle down one day
But 'til then I like it this way. It's my way
Yes I like it this way

Make your move if you want doesn't mean I will or won't
I'm free to make my mind up you either got it or you don't
'Til then I'm single

Chorus