Ja fa setmanes o, fins i tot, mesos que volia deixar constància en aquest bloc de la meva fascinació que em genera un disc, Els millors professors europeus, de Manel. Crec que és un gran disc tot i que és d'aquells grups que o t'agraden o no t'agraden -ho dic pels comentaris que molts de vosaltres m'heu fet-.
Aquest és un disc esplèndid i Manel un grup que promet. Vaig tenir la sort de poder-los escoltar en directe a la Plaça del Rei de Tarragona, per la festa major de Santa Tecla 2009. Un fenomen comparable a l'aparició dels mallorquins Antònia Font (també amb nom de persona) i les seves lletres que dibuixaven mons estelars -recordeu Alegria?-.
En aquest cas, les lletres parlen de relacions humanes, sobretot; de situacions que planteja la vida; de timidesa... amb un bon toc d'humor i de veritat. Són cançons, la majoria, tranquil·les, però amb bones melodies -amb estil folk- que lliguen molt bé amb les respectives lletres.
Però si jo hagués de triar una sola cançó del disc em quedaria, sens dubte, amb Ceràmiques Guzmán. La seva lletra, el seu clarinet i la situació que et dibuixa em fan decantar clarament cap aquest tema. Planteja un moment sensual, descriu l'escena d'un amor a primera vista, la fascinació d'un noi vers una noia al trobar-se per primera vegada... A mi m'encanta! I qui no ha viscut un moment d'aquests?
Aquí teniu la lletra, és curta, només ocupa la primera meitat del tema. En la segona meitat, hi domina la melodia del clarinet, que no té tampoc cap desmèrit. A través de l'Spotify -l'aplicació estrella d'aquest 2009- podeu escoltar aquesta cançó i tot el primer disc de Manel.
Ceràmiques Guzmán
No esperava una noia tan bonica
darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
per donar gràcies al Cel,
i per passar-te revista,
dels talons fins els cabells.
No t'espantis però, ara, voldria dir-te
que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
els teus somnis i els teus grans secrets.
I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures
i emboliques el paquet
i les teves mans, expertes,
l'adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen
a l'intercanviar el bitllet,
però els teus ulls estan nerviosos,
has d'atendre altres clients.
Però, si dubtes, podries atrevir-te
a sortir amb mi per fer un cigarret.
Per si penses que podria servir-te
jo m'esperaré per aquí encara algun temps.
Alguns videoclips de Manel
1 comentaris:
no son de les meves preferides, pero el disc m'encanta. Els vaig poder escoltar una estona per les festes majors de lleida, al setembre
Publica un comentari a l'entrada